Core Web Vitals: què són LCP, INP i CLS i com millorar-los

Els Core Web Vitals són tres mesures amb què Google avalua com es viu una pàgina en carregar-la: quant triga a veure's el que és important, quant triga a respondre quan es toca alguna cosa i si el contingut es mou mentre es llegeix. Formen part dels senyals d'experiència de pàgina que fan servir els seus sistemes de classificació.

Convé posar-los al seu lloc des del principi: una web rapidíssima que no respon al que es cerca no puja per ser ràpida. Però entre dues pàgines que responen semblant, la que carrega malament perd, i sobretot perd clients, que se'n van abans de veure res.

Les tres mètriques i els seus llindars

LCP: el que triga a veure's el principal

Largest Contentful Paint mesura quan apareix l'element més gran de la pantalla, normalment la foto o el titular de dalt. És bo per sota de 2,5 segons i dolent per sobre de 4.

INP: el que triga a respondre

Interaction to Next Paint mesura el retard entre que es prem un botó, s'obre un menú o s'escriu en un formulari i la pantalla reacciona. Va substituir el març del 2024 l'antiga FID, que només mesurava la primera interacció. És bo per sota de 200 mil·lisegons i dolent per sobre de 500.

CLS: el que es mou el contingut

Cumulative Layout Shift mesura els salts de la pàgina mentre carrega: el botó que baixa just quan s'anava a prémer perquè ha aparegut un bàner a sobre. És bo per sota de 0,1 i dolent per sobre de 0,25.

Google considera que una pàgina compleix quan el 75 % de les visites reals és a «bo» en les tres.

On mirar-los

• PageSpeed Insights: s'enganxa l'adreça i mostra dues coses diferents. A dalt, les dades de visitants reals dels darrers 28 dies, si la web té prou trànsit. A baix, una prova de laboratori amb un mòbil simulat.
• Search Console, a «Mètriques web principals»: agrupa els URL de la web per estat, per a mòbil i ordinador.

Una web petita d'un negoci de Mataró moltes vegades no té prou trànsit perquè Google mostri dades reals. En aquest cas només queda la prova de laboratori, que serveix per trobar problemes però no és la nota amb què treballa Google.

El que sol frenar la web d'una pime

• Fotos enormes: la imatge de portada pujada tal com surt de la càmera, de diversos megues. És la causa més habitual d'un LCP dolent.
• Plantilles i constructors pesants, amb desenes de scripts que es carreguen a totes les pàgines encara que no es facin servir.
• Carrusels de portada, xats, mapes i vídeos que es carreguen abans que ningú els demani.
• Tipus de lletra que arriben tard i fan saltar el text.
• Bàners de galetes i avisos que empenyen el contingut cap avall en aparèixer, que és el que dispara el CLS.

Com millorar-los, per ordre de rendibilitat

• Comprimir les imatges i servir-les en formats moderns com WebP o AVIF, amb la mida amb què es veuran i amb amplada i alçada declarades.
• Carregar la imatge principal amb prioritat i deixar la resta per quan es fa scroll.
• Treure els plugins i scripts que no es fan servir, i endarrerir els de tercers —xat, píxels, mapes— fins que calguin.
• Reservar l'espai de bàners, anuncis i incrustats perquè no empenyin res.
• Un bon allotjament i una memòria cau ben configurada: no arreglen una web pesant, però una web lleugera en un servidor lent tampoc no va.

Si la web està feta sobre una plantilla impossible d'alleugerir, de vegades surt més a compte refer-la que continuar apedaçant. És una de les coses que es decideixen en una auditoria SEO, abans de gastar en posicionament.